Un any més el darrer dia de febrer recordem les malalties minoritàries!
Cada vegada són malalties més visibles sobretot per les situacions personals que moltes famílies viuen i que donen a conèixer a través dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials.
Formar part de les malalties minoritàries és un procés difícil , primer pel diagnòstic, després per les dificultats que moltes famílies tenen per oferir tractaments i recursos adequats perquè els fills, pares, germans, mares, germanes afectades puguin tenir una vida tan normalitzada com sigui possible.
Havent viscut l'experiència i havent conegut altres famílies està clar que els governs encara no s'han sensibilitzat suficient i que des de les famílies han sorgit iniciatives extraordinàries per a donar a conèixer les dificultats amb els que es troben i per trobar com poden els recursos necessaris que l'administració no dóna.
Admiro i agraeixo les famílies que ens fan visibles, les famílies que no es paren malgrat els obstacles i la poca sensibilitació amb la que encara topen.
La nostra realitat és tots els dies de l'any i això és el que necessitem , ser escoltats, entesos i recolzats cada dia. Endavant famílies, sou inmenses!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada