Als 9 mesos del nostre fill va arribar el moment de plantejar-nos si havia d'anar a l'escola bressol. Tots dos havíem de treballar i podíem comptar amb el suport dels avis si hagués estat necessari. Però ho vam valorar molt bé i vam decidir que el millor pel nostre fill seria anar a l'escola. Ens feia certa por l'adaptació i sobretot l' evolució del nostre fill tenint en compte les seves dificultats. No va ser fàcil la decisió però tenint en compte el que li podia suposar i la implicació que intuíem que farien les educadores ens va fer decidir a fer el pas.
No va ser senzill, el nostre fill tenia un vincle molt fort amb nosaltres, és normal quan un nen sent tan petit ha passat experiències mèdiques tan negatives. Tampoc va ser fàcil per nosaltres portar-lo a l'escola i veure els altres nens,de la mateixa edat. En aquell moment la diferència entre ell i els altres era evident i això com a pare et fereix molt perquè sempre tens moltes expectatives en els teus fills i quan són tan petits i ja veus que no poden fer el mateix que els altres et fa pensar molt i en ocasions et fa enfonsar.
Afortunadament t'atures i penses que el teu fill ha anat evolucionant des de que se li va diagnosticar, operar i es va iniciar l'estimulació. Potser altres pares miraven el nostre fill pensant que hi havia coses que era estrany que encara no fes però tampoc coneixien tota la lluita i esforç que havia hagut de fer per arribar on estava, desconeixien tota la problemàtica inicial que va tenir els primer mesos de vida. Tampoc vam voler explicar-ho a ningú, tan sols ho sabien les educadores que en cap moment van dubtar en fer el que fos perquè el nostre fill estigués bé i poder-lo ajudar en tot allò que els diem nosaltres o els professionals del centre d'estimulació que estaven en contacte continuu amb elles.
Un altre cop més veiem com persones que no coneixien el nostre fill s'implicaven i no dubtaven en ajudar-nos i col.laborar amb el que fos necessari. Gràcies!
Pensant en tot aquest inici escolar del nostre fill ara que ja hi porta més temps pensem que és la millor opció que vam triar pel nostre fill. Començar l'escola l'ha ajudat moltíssim tant pel treball que han fet les educadores com pel fet de compartir espai i temps amb altres nens i nenes de la mateixa edat, veure nens com ell l'ha fet estimular-se i avançar moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada