PACIÈNCIA, AMOR I MOLTA ESTIMULACIÓ...

Com us vam explicar en la darrera entrada les joguines van ser importants però ho va ser molt més la nostra actitud, la nostra dedicació i fe en tot allò que els professionals ens recomanaven . Recordem que van ser uns mesos difícils, lents i durs però en cap moment vam pensar que no podria ser i en això ens van ajudar molt els professionals que es van entregar i ensenyar tot allò que podia fer que el nostre fill avances.

Des dels 6 mesos el treball va ser sobretot de la mirada i el de les mans. Intentar que mirés a l'objecte des de diferents angles, des de diferents distàncies...Després va venir tot el treball de les mans.

El nostre fill tenia unes manetes petitones que encara les té , que gairebé sempre les tenia tancades i quan se li acostava un objecte difícilment les obria per poder-lo agafar. Tot aquest procés va ser lent però també va se maco veure com avançava com valoràvem cada pas com un gran èxit. Vam aprendre a valorar les coses petites, a parar atenció a cosetes que sovint ni veiem com passen. 

Podem recordar perfectament el moment en què ja quasi amb 9 mesos el nostre fill va agafar un petit objecte i se'l va quedar mirant, uf! com va ser d'important aquell instant, aquell passet...

A part de tota la part del seguiment visual i el de les mans també anàvem treballant paral.lelament el moviment del cos. El nostre fill també tenia dificultats per moure's. Quan va començar l'escola amb 9 mesos encara no s'aguantava assegut i li costava girar-se sobre ell mateix però sàbiem que amb treball i amor  ho aconseguiríem, sobretot gràcies a les sessions setmanals que la magnífica fisio del CDIAP li dedicava.

Al voltant dels 8 mesos també ens van donar una petita mala notícia. El nostre fill desviava molt un ull i no el feia treballar bé. Era necessari posar-hi un pegat o "parxe" com li diem nosaltres. Va ser dur, sobretot per ell, ja que durant una estona cada dia li limitàvem la seva visió, ja que li tapàvem l'ull que li funcionava més bé i li deixàvem el "dolent". Aquest canvi va costar molt i encara avui estem amb el "parxe" i no el vol ni veure.