Ara sabem que només si els pediatres que ens van tocar haguessin mirat tan sols una mica millor els ulls del nostre fill el diagnòstic hagués estat molt ràpid. Per sort, vam trobar una pediatre que només mirant els ulls a través de la llum del sol que entrava per la finestra ,va veure que les pupil.les del nostre fill no eren gens normals i que calia que algun especialista ho mirés ja.
Nosaltres al veure que en principi era només un problema visual vam anar a un dels llocs de referència en el tema visual ,a la Clínica Barraquer, on també hi anàvem perquè un dels dos ha tingut sempre molt problemes visuals. El primer que van fer van ser unes fotos que es van haver de fer a quiròfan i amb sedació per a poder veure realment l'abast o el problema ocul.lar des de dins. Les fotos o proves van ser concluents, era Riegers, anomalía de Riegers sense glaucoma, el glaucoma és una altra afectació ocul.lar molt greu que pot anar associada a aquesta síndrome i que porta problemes de pressió intraocul.lar.
L'oftalmòleg ens va dir que era un Riegers clar però que calia veure si era la síndrome o només una anomalía i això era necessari fer-ho des d'un hospital i millor si era pediàtric i l'hospital de referència aquí Catalunya és l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.
La pediatra ens va derivar urgent cap a Sant Joan de Déu, en una setmana ja començavem la primera visita. En aquesta primera visita es va veure clarament el Rieger i ens van confirmar que el nervi òptic no estava afectat, d'aquí ens van derivar cap a l'oftalmologa de l'hosptial que de seguida va confirmar el diagnòstic i ens va indicar el procés a seguir. Faria una intervenció per a centrar les dues pupil.les dins de l'iris perquè les tenia totalment desplaçades.
Paral.lelament se'ns va derivar a un pediatre que ens va coordinar totes les proves per a detectar altres problemes associats com renals, de cor, intel.lectuals...Cal agraïr que tot aquest procés va ser molt ràpid i que afortunadament tot excepte els ulls estava bé.
Un mes més tard del diagnòstic operàvem per primer cop al nostre fill. Aquesta intervenció va ser amb ingrés i va ser força rápida, en poc menys de dues hores van aconseguir centrar més les pupil.les. Després durant una setmana van haver de posar gotes per evitar infecciones. Una setmana més tard la doctora avaluava l'intervenció i va decidir fer una segona intervenció perquè les pupil.les estàven més centrades però no hi entrava bé la llum a l'iris, era necessari obrir les pupil.les, em sembla que s'anomena pupil.loctomia. En quinze dies de diferència ,doncs, tornàvem a passar per quiròfan. Aquesta intervenció potser va ser més dura pel nostre fill però els resultats també es van notar molt més, començava a respondre més a nivell visual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada