Com passa el temps!!! Sembla que fa poquíssim que estàvem en aquella revisió crucial que ens va fer la pediatre i en la que semblava que ens havia donat la pitjor notícia de les nostres vides i ara ja en fa vuit !!!
Han estat vuit anys molt intensos, sobretot en els primers, després de la noticia tot es va precipitar i el que semblava que havia de ser una etapa plàcida i tranquil.la per el nostre fill va ser com un temporal, que ens va empaitar a tots i que no ens va donar massa temps d'aturar-nos si, el que realment voliem aconseguir ,és que ell sortís endavant. No se si ho hem aconseguit però no hem deixat de lluitar i creiem que entre ell i nosaltres hem pogut treure el millor d'ell i de nosaltres.
Aquest any ha estat un any tranquil, bonic , amb cosetes com sempre però només cosetes. Van sortirnt petits nous fronts, petits reptes que anirem encarant i intentant de viure'ls de la millor manera.
Ha estat un any especial perquè la Marató de TV3 ha dedicat aquest anys a nosaltres i ens hem sentit més entesos, més normals tot i que fa dos dies va ser el nostre dia i quasi cap mitjà de comunicació va perdre temps de la seva graella per dedicar-nos un petit espai.
Hi ha molts herois i heroïnes amagades en històries com les nostres, molts fills i filles, molts pares i mares a admirar pel que arriben a lluitar i a aconseguir pels seu fills i filles.
No perdrem les ganes i seguirem aprenent i gaudint dels bons moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada