Avui és un dia especial per a tots, avui fa 3 anys que van operar al nostre fill. Han passat molt ràpid, sobretot últimament però per bé. Des de fa 6 mesos estem molt més tranquils i el nostre fill està esplèndid.
Hem passat 3 anys amb molts alts i baixos, el primer anys potser va ser el més difícil, el de l'incertesa, el de la por. El segon any va ser l'any de l'estimulació i la lluita perquè el nostre fill pogués donar el màxim d'ell amb la nostra ajuda i amb l'assessorament dels profesionals . Aquest tercer any és molt més tranquil.Mirant enrera veiem molt feina feta, pors, il.lusions, al.legries, dubte... Ara pensem que el que hem fet en 3 anys potser no ho hem fet tan malament perquè hem fet tot el que podiem i això ens fa estar bé, perquè quan ell sigui gran tindrem la certesa de que li vam donar tot el que va necessitar. Sabem que això no és fàcil en aquestes situacions però acabar fent tot el que es pot és el millor, sobretot per ell, pel nostre fill, per tots els fills i filles que han tingut aquella loteria de la que no es parla, aquella loteria que no és bona. Ara com molts pares no el canviariem per cap altre, passar tot el que hem passat l'ha fet més únic i especial i ens ha fet a nosaltres més humans, més persones i més oberts a tot el que és diferent, perquè tots som diferents i això ha de ser normal!
Endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada