Avui fa dos anys, dos anys que amb el nostre fill vam començar un camí. Un camí lent, amb pujades i baixades... però un camí cap endavant, un camí que era incert, desconegut però no per això el vam deixar de seguir.
Ara mirant endarrera veiem que el camí ha estat difícil i molt llarg però tots els esforços ara han donat fruit. El nostre fill ha pogut avançar i evolucionar molt més enllà dels pronòstics inicials que ens van donar. Per sort, la ciència progressa, per sort, les ganes de viure i la confiança en les possibilitats del nostre fill ens han fet creure en tot el que podria fer. Ara sabem que pot fer, fer a la seva manera, al seu ritme... No deixeu de creure en els vostres fills i les seves possibilitats més que en les seves limitacions. Endavant amb la vida, endavant amb les ganes de seguir endavant malgrat els entrebancs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada